FORMACIÓ

Un grup es conforma quan una sèrie d’individus miren cap a un objectiu, això genera una identitat i un “camp”, i fruit d’aquests una dinàmica de rols i repartiment del poder. La tensió entre persones i les seues subjectivitats i objectius posa en marxa una sèrie de processos conscients i inconscients. Hi ha una sèrie de claus tant per al diagnòstic com per a generar salut en el sistema. Explorarem marcs a través de la pràctica que ens situen a l’hora de facilitar la comunicació i l’adonar-se. Un d’ells serà el proposat per l’Enfocament Estructural d’Insa Sparrer i Matthias Varga von Kivéd. El paper de la facilitació o d’un lideratge facilitador és treballar amb el procés de consciència i acords per a articular la tensió entre persones i objectius.

Els 4 Quadrants de la Teoria integral de Ken Wilber, ens ofereixen els 4 àmbits sobre el que es desenvolupa el nostre treball tant a nivell de comprensió com d’intervenció. Aquests àmbits són: 1) El procés intrapsíquic i subjectiu de la persona 2) la subjectivitat dels sistemes de creences de la cultura; 3) en el pla objectiu, el comportament 4) metodologies, acords i estructures. Al llarg del curs adquirirem coneixements, habilitats i tècniques en relació a ells.

Practicarem algunes eines tipus que ofereixen una estructura que es repeteix en nombroses intervencions per a facilitar l’adonar-se i que ofereixen una estructura cartogràfica transversal d’intervenció a l’hora de facilitar la comunicació. El Tetralema, Prendre el Rol del/de la Un altre/a, Integració del que pose fora.

Amb això tindrem una molt bona base per a començar a desplegar la particularitat dels següents mòduls.

La conducció, acompanyament, a través de la comunicació, és una habilitat fonamental de les facilitadores. Això es basa a ser present, sostindre l’espai energètic i fer bones preguntes.

El “problema”, siga aquest com siga, tenim dues maneres d’afrontar-lo: a través de la relació amb ell o mirant a la solució. Aquestes formes es complementen. En aquest mòdul aprendrem metodologies i habilitats per a acompanyar d’aquestes dues formes.

Intervindre des del treball de la relació amb el problema suposa generar un espai de confiança que permeta a les persones sostindre mirar-lo amb la curiositat del qual no sap. El no saber obri la porta del nou. Estem socialitzades és buscar solucions massa ràpid pel fet que ens van dir que hauríem de saber el que encara no ens havien ensenyat. Practicarem la Comunicació No Violenta, el maneig del ritme i el nivell d’atenció, així com reconéixer i donar suport als senyals verbals, visuals, propioceptives i corporals que s’expressen inconscientment i són rellevants per a la comunicació completa.

Des de la mirada a la solució veurem l’Enfocament Centrat en Solucions (propi de les Constel·lacions Organitzacionals) amb el que farem costat a les persones a identificar recursos, àrees de millora, excepcions al problema i perfilar escenaris de futur desitjables. Aquestes habilitats són molt útils per a facilitar perquè ens ofereix una estructura i una metodologia per a guiar fent les preguntes adequades. En un i un altre cas, l’art no és anar cap a la resposta, si no sostindre les preguntes per a generar respostes genuïnes. Ací entra el des d’on intervé la facilitadora.

Aquestes habilitats ens proporcionaran l’estructura comunicativa per a continuar creixent en el curs i travessen el contingut d’aquest.

L’objectiu d’aquest mòdul és que tingues una comprensió de la complexitat d’aquests quatre conceptes i com es relacionen de manera fluida entre ells. El rang es defineix en funció d’unes qualitats benvolgudes per la identitat majoritària d’un grup i comporta una sèrie de privilegis i capacitat d’influència: Poder. Hi ha una dimensió sistèmica del rang que genera dinàmiques d’opressió invisibilitzades. D’altra banda, hi ha dimensions de rang més internes que tenen a veure amb les qualitats psicològiques i *transpersonales de l’individu. L’experiència de rang alt o baix en un context sol ser complexa i la seua inconsciència esdevé en abusos per la ceguesa que produeix el privilegi. En la mesura que has tingut un rang social o estructural alt o baix has desenvolupat menys o més el teu poder personal. Mata i agressora tenen poder, el nostre treball és secundar-les a adonar-se i, en cas siga convenient (no sempre ho és), que es comuniquen des del seu propi poder i negocien els límits de la relació. Sempre és un treball d’adonar-se.

Aquest mòdul veurem els Tipus de Rang, Senyals d’Alt i Baix Rang i com facilitar-ho. A més practicarem algunes dinàmiques que pots usar en els teus grups.

El poder és una experiència amb la qual no solem identificar-nos, la qual cosa és font de la majoria dels conflictes. Si ningú s’identifica amb tindre-ho, ningú reconeix l’impacte que genera i limita les resolucions. Així mateix necessitem del poder per a fer-nos propietàries de la nostra vida, per a canviar el món generant un impacte. No identificar-nos amb ell no ens ajuda com a humanes. Què vol dir un lideratge al servei? Què he de treballar en mi? Com puc fer costat a qui ho està intentant? Aquestes són qüestions fonamentals.

A més de teoria de rols, veurem els rols tipus d’un grup, com es relacionen entre ells i com és la forma lluminosa i ombrívola de fer-ho. Es tracta d’una cosa repetitiva, fins i tot mecànic. Tindre aquests marcs ens ajudarà a facilitar aquests processos i començar a fer-te més conscient i propietària del teu comportament.

Arribem a aquest mòdul amb una base de comunicació i rang, la qual cosa ens ajudarà en l’acompanyament de processos personals i de grup de Gestió Emocional amb els 5 mapes que aprendrem:

El triangle Xiqueta/o-Personalitat-Testimoni
La Brúixola Emocional de Bibian Dietmar
La facilitació d’un Procés Passiu-Agressiu i Crònic-Funcional
Les Etapes Evolutives de Wilfred Nelles
El Duel
Elles seran el suport per a facilitar les tècniques de grup del Mandala de la Veritat de Joanna Macy i el Fòrum de la comunitat ZEGG

Xiqueta/o, personalitat i testimoni són parts de la persona. Hem de saber identificar quan parla qui i desplegar el/la Testimoni.

La Brúixola Emocional ens ofereix un mapa en el qual poder aclarir llum i ombra de les emocions i ens guia tant a diferenciar el que és estructura de caràcter i el que és xiqueta/o (l’emocional genuí), com a traçar un camí cap a la testimoni (maduresa).

Els Processos personals i col·lectius Passius-Agressiu i Crònic-Funcional són complementaris i regeixen el nostre comportament. Tots dos expressen experiències, senyals, potencialitats i requereixen intervencions facilitadores diferents. Les coneixerem.

Wilfred Nelles ens ofereix des de la psicologia evolutiva i la sistèmica de les etapes del procés de maduresa. Es tracta d’espais psicològics arquetípics amb els quals donar suport a les comprensions facilitant.

El Duel serà pràctica com un treball fonamental d’acompanyament als processos de grup.

Tot a través de la pràctica.

Arribem ací amb un coneixement clínic, diversos marcs per a fer les nostres hipòtesis i unes certes habilitats de comunicació tant per a desplegar senyals emesos inconscientment en la comunicació, sostindre la incertesa del procés i dibuixar escenaris de futur en col·laboració.

Abans de res, hem de ser humils i reconéixer el poder que té el conflicte per a absorvernos a través de processos d’identificació (rols). Quan participem en una relació o un grup és convenient considerar tant la seua identitat formal com oculta (explicar-me tota la veritat). Reconéixer totes dues parts em porta a la responsabilitat de saber on em fique sense victimitzar-me. Acceptar tot el que és no és estar d’acord, és veure el que és. Amb això, sent franc que vull jo i què em competeix i que no, ens evitarem molts conflictes, els facilitarem millor i serà la millor manera de cuidar a tothom.

El marc de les 4 fases del conflicte ens ofereix un mapa de procés i de potencials intervencions. Juntament amb aquest, els nivells de realitat i de relació en què s’està donant la interacció ens ajudaran a anar situant al grup. El nostre treball és emmarcar on estem i quin aquesta passant per a ajudar el grup a adonar-se i sostindre la incertesa gràcies a nostres emmarques, tant de situació com de sentit.

Practicarem habilitats per a desplegar cap al seu significat el rol que genera un impacte i el que el rep, connectant-los amb el seu poder i posant-los en relació cap a xicotetes comprensions (resolucions temporals).

Prácticaremos senzills exercicis amb l’ús de la paraula, l’espai i el cos i que et pugues portar també a la teua vida personal/professional i a les teues facilitacions.

No n’hi ha prou amb la voluntat de compartir el poder. Se’ns ompli la boca amb la paraula confiança i brilla per la seua absència en molts grups, això es deu a la falta de claredat de conceptes i estructura, i principalment la necessitat d’un treball amb la cultura grupal. Aclarir i practicar conceptes, reptes culturals, necessitat d’estructures i metodologies serà part del contingut d’aquest mòdul que es veurà secundat per marcs vistos anteriorment.

Coneixerem estructures d’organització i la seua importància així com algunes metodologies denominades àgils que proporcionen transparència i defineixen tasques i terminis en el caminar quotidià de la col·laboració i que agiliten el que no requereix massa temps.

L’Espiral Dinàmica ens ajudarà a entendre com evolucionen les formes d’organització i la seua cultura.

Idees, Concreció, Decisió, Pla d’Acció i Revisió presenten una estructura bàsica per a la presa de decisions. Totes aquestes parts es comprenen amb diferents metodologies. Innovarem per a treballar de manera espacial, amb eines sistèmiques i tècniques àgils per a collir i ordenar la informació descarregant de pes i sobre-racionalitat aquest espai tan important per al caminar conjunt.

Saber portar una reunió, conéixer sistemes de governança, metodologies col·laboratives i transparents, aclarir conceptes i desenvolupar habilitats que ens permeten ser més àgils, ens ajudarà a connectar amb la celebració de conduir-nos cap als nostres objectius conjuntament i amb confiança.

*Sociocracia, Filiació, Consentiment, Elecció sense Candidat i metodologies orientades a l’agilitat i facilitació de reunions són el contingut d’aquest mòdul.

La facilitació de grups ha dissenyat eines per a fomentar un sòl fèrtil, un diàleg que replantege les premisses identitàries i culturals i qüestione la manera d’observar i descriure la realitat. Fomentant el diàleg reflexiu i generatiu podem accedir a la saviesa col·lectiva i generar respostes innovadores. La Teoria O i el marc dels Camps Conversacionals, tots dos desenvolupats per Otto *Sharmer, són el marc de referència principal que usarem per a la comprensió del procés creatiu.

En aquest mòdul l’alumnat facilitarà algunes de les tècniques d’indagació per grups: La Peixera, El Café Diàleg, Indagació Apreciativa, Espai Obert, *Dragon *Dreaming, *Dafo… són algunes d’elles.

Al llarg del curs de manera transversal haurem vist *principlamente des de la Psicologia Evolutiva les diferents fases del creixement humà, com es conforma la personalitat i la relació que això té amb el bon ús del poder i el lideratge. En aquest mòdul farem una indagació sobre què és un comportament madur en grup, així com un grup madur. Un objectiu d’aquest curs és que l’alumnat aprenga a participar, facilitar i liderar.

D’altra banda, veurem la complementarietat del procés de gestió emocional, comunicació o conflictes amb la indagació i la creativitat.

Moltes decisions que portem hui a les nostres assemblees poden vehicular-se a través d’indagacions creatives i *energetizantes evitant la tensió decisòria que bloqueja l’obertura perceptiva i amb això el nostre major potencial. Les eines sistèmiques de facilitació tenen aquesta qualitat. S’usaran durant tot el curs i podrem aprofundir en elles en el següent mòdul.

Al llarg de tota la formació haurem usat eines sistèmiques de facilitació per la seua simplicitat i eficàcia que t’ajudaran a poder facilitar des de li primer moment. Aquest serà un mòdul d’aprofundiment en els principis sistèmics i de conéixer més possibilitats pràctiques d’aquestes eines per a atendre les demandes dels grups.

Es compon de 3 principis i un metapricipio: La pertinença fa referència al treball de qui pertany i qui no, qui falta o es va anar, temes de filiació i motivació; el principi de l’ordre mira que cadascuna ocupe el seu lloc com a lloc reconegut, mira a les persones noves o les que porten més temps, què aporten, les persones amb més rang estructural en una organització o les que posen més energia. Mou temes de conflicte. Finalment, la reciprocitat, l’equilibri es refereix al que aporte i tom… Té a veure amb la continuïtat de relacions, compensacions i lleialtats.

Diverses regles regeixen aquests principis i conéixer-les ens ofereix mapa i possibilitats d’intervenció. La finalitat des de la facilitació és afavorir diàlegs interessants per al grup que el regulen com a sistema. Un cert sentit d’ordre ens canalitza cap a la raó de ser.

El metaprincipio és acceptar la realitat. Acceptar ací no vol dir conformar-se, si no reconéixer el que està passant com a punt de partida. Tampoc vol dir que em semble bé. Es tracta d’assumir i entendre que aqueixa és la millor solució que fins llavors ha trobat conscient o inconscientment un sistema. A partir d’ací posem en marxa com a facilitadores l’alquímia del procés al servei de la transformació i canvi.

Elements que afecten un sistema, Estructures Organitzacionals Prototípicas, Gramàtica Espacial, Significació d’Espais i el moviment espacial de la facilitació completen aquest mòdul.